-Hrum, hum -murmurà la veu, una veu fonda com un instrument de vent molt baix-. Molt estrany, moltíssim! No vulguis córrer, aquest és el meu lema. Però si us hagués vist abans d'escoltar les vostres veus, simplement us hauria trepitjat, perquè us hauria confós amb orcs menuts, i no hauria descobert el meu error fins que hauria estat massa tard. Molt rarets sou, oidà! Rel i branca, molt rars!
En Pippin, tot i que encara continuava desconcertat, ja no tenia por. Sota aquella mirada experimentava una certa angúnia, però no por.
- Si li plau -va dir-, qui és vostè? I què és?
Una mirada sospitosa aparegué als ulls vellíssims, una mena de cansament; els pous profunds quedaren tapats.
-Hrum, vejam -va respondre la veu-; bé, sóc un ent, o aquest és el nom que em donen. Sí, el nom és ent. Podríeu dir que jo sóc l'ent segons la vostra manera de parlar. Segons alguns el meu nom és Fàngorn i uns altres m'anomenen Barbarbrat. Barbarbrat serveix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada